Parròquia Calaf

i parròquies veïnes

Salms AGPOLO

Introducció salms / Salm 001 / Salm 002 / Salm 003 / Salm 004 / Salm 005 / Salm 006 / Salm 007 / Salm 008 / Salm 009a / Salm 009b / Salm 010 / Salm 011 / Salm 012 / Salm 013 / Salm 014 / Salm 015 / Salm 016 / Salm 017 / Salm 018 / Salm 019 / Salm 020 / Salm 021 / Salm 022 / Salm 023 / Salm 024 / Salm 025 / Salm 026 / Salm 027 / Salm 028 / Salm 029 / Salm 030 / Salm 031 / Salm 032 / Salm 033 / Salm 034 / Salm 035 / Salm 036 / Salm 037 / Salm 038 / Salm 039 / Salm 040 / Salm 041 / Salm 042 / Salm 043 / Salm 044 / Salm 045 / Salm 046 / Salm 047 / Salm 048 / Salm 049 / Salm 050 / Salm 051 / Salm 052 / Salm 053 / Salm 054 / Salm 055 / Salm 056 / Salm 057 / Salm 058 / Salm 059 / Salm 060 / Salm 061 / Salm 062 / Salm 063 / Salm 064 / Salm 065 / Salm 066 / Salm 067 / Salm 068 / Salm 069 / Salm 070 / Salm 071 / Salm 072 / Salm 073 / Salm 074 / Salm 075 / Salm 076 / Salm 077 / Salm 078 / Salm 079 / Salm 080 / Salm 081 / Salm 082 / Salm 083 / Salm 084 / Salm 085 / Salm 086 / Salm 087 / Salm 088 / Salm 089 / Salm 090 / Salm 091 / Salm 092 / Salm 093 / Salm 094 / Salm 095 / Salm 096 / Salm 097 / Salm 098 / Salm 099 / Salm 100 / Salm 101 / Salm 102 / Salm 103 / Salm 104 / Salm 105 / Salm 106 / Salm 107 / Salm 108 / Salm 109 / Salm 110 / Salm 111 / Salm 112 / Salm 113 / Salm 114 / Salm 115 / Salm 116 / Salm 117 / Salm 118 / Salm 119 / Salm 120 / Salm 121 / Salm 122 / Salm 123 / Salm 124 / Salm 125 / Salm 126 / Salm 127 / Salm 128 / Salm 129 / Salm 130 / Salm 131 / Salm 132 / Salm 133 / Salm 134 / Salm 135 / Salm 136 / Salm 137 / Salm 138 / Salm 139 / Salm 140 / Salm 141 / Salm 142 / Salm 143 / Salm 144 / Salm 145 / Salm 146 / Salm 147 / Salm 148 / Salm 149 / Salm 150 /

Full Parroquial

82.- Full Parroquial 25 de juny 2017

81.- Full Parroquial 18-06-2017

80.- Full Parroquial 11 de juny 2017

79.- Full Parroquial 4 de juny 2017

78.- Full Parroquial 28 de maig 2017

77.- Full Parroquial 21 de maig 2017

76.- Full Parroquial 14 de maig 2017

75.- Full Parroquial 7 de maig 2017

74.- Full Parroquial 30-04-2017

73.- Full Parroquial 23 d'abril 2017

72.- Full Parroquial 16 d'abril 2017

70.- Full Parroquial 9 d'abril 2017

69.- Full Parroquial 2 d'abril 2017

68.- Full Parroquial 19 de març 2017

67.- Full Parroquial 12 de març 2017

66.- Full Parroquial 5 de març 2017

65.- Full Parroquial 26 de febrer 2017

64.- Full Parroquial 19 de febrer 2017

63.- Full Parroquial 12 de febrer 2017

62.- Full Parroquial 5 de febrer 2017

61.- Full Parroquial 29 de gener 2017

60.- Full Parroquial 22 de gener 2017

59.- Full Parroquial 15 de gener 2017

58.- Full Parroquial 8 de gener 2017

57.- Full Parroquial 1 de gener 2017

56.- Full Parroquial 25 de desembre 2016

55.- Full Parroquial 18 de desembre 2016

54.- Full Parroquial 11 de desembre 2016

53.- Full Parroquial 4 de desembre 2016

52.- Full Parroquial 27 de novembre 2016

51.- Full Parroquial 20 de novembre 2016

50.- Full Parroquial 13 de novembre 2016

49.- Full Parroquial 6 de novembre 2016

48.- Full Parroquial 30 d'octubre 2016

47.- Full Parroquial 23 d'octubre 2016

46.- Full Parroquial 16 octubre 2016

45.- Full Parroquial 9 octubre 2016

44.- Full Parroquial 2 d'octubre 2016

43.- Full Parroquial 25 setembre del 2016

42.- Full Parroquial 18 setembre 2016

41.- Full Parroquial 11 setembre 2016

40.- Full Parroquial 4 setembre 2016

39.- Full Parroquial 28 agost 2016

38.- Full Parroquial 14 agost 2016

37.- Full Parroquial 31 juliol 2016

36.- Full Parroquial 17 de juliol 2016

35.- Full Parroquial 10 de juliol 2016

34.- Full Parroquial 3 de juliol 2016

33.- Full Parroquial 26 de juny 2016

32.- Full Parroquial 19 de juny 2016

31.- Full Parroquial 12 de juny 2016

30.- Full Parroquial 5 de juny 2016

29.- Full Parroquial 29 de maig 2016

28.- Full Parroquial 22 de maig 2016

27.- Full Parroquial 15 de maig 2016

26.- Full Parroquial 8 de maig 2016

24.- Full Parroquial 1 de maig 2016

23.- Full Parroquial 24 d'abril 2016

22.- Full Parroquial 17 d'abril 2016

21.- Full Parroquial 10 d'abril de 2016

20.- Full Parroquial 3 d'abril de 2016

19.- Full Parroquial 27-03-2016

18.- Full Parroquial 20-03-2016

ESGLÉSIA DE SANT JAUME

VISITES AL CAMPANAR

C. SANT JAUME, 3

08280 CALAF

e-mail: parroquiacalaf@bisbatvic.com

SEGON DIUMENGE DE CADA MES

CAL CONCERTAR VISITA

L'OFICINA DE TURISME 938680833

calaf.turisme@calaf.cat

Despatx Parroquial

Parròquia de Sant Jaume de Calaf  Bisbat de Vic

C/ Sant Jaume, 3 - 08280 CALAF

T. 93 869 85 40

parroquiacalaf@bisbatvic.com

 

Horari despatx parroquial:

Dimecres i divendres de 4 a 7 de la tarda

Dissabtes, de 10 a 1 del matí

Us atendrà l'Ariadna Riu

Per parlar amb Mn. Joan, dimecres de 5 a 7 de la tarda o a hores convingudes

HO ÉS PER A TOTES LES PARRÒQUIES DEL RECTORAT DE CALAF

Horari Misses

-CALAF

Diumenge, a 2/4 de 12 del matí

Dissabte, a les 8 de la tarda

Feiners, 2/4 de 8 de la tarda

 

-SANT MARTÍ SESGUEIOLES

Diumenge, a la 1 del migdia

 

-SEGUR-L'ASTOR

Ocasionalment

 

-PUJALT

Diumenge, a la 1 del migdia excepte el primer cap de setmana de mes que se celebra el dissabte a 2/4 de 7 de la tarda

 

-CONILL

Diumenge a les 10 del matí excepte l'últim cap de setmana de mes que se celebra el dissabte a 2/4 de 7 de la tarda

 

-AGUILAR DE SEGARRA

Diumenge a les 10 del matí execepte el segon cap de setmana de mes que se celebra el dissabte a 2/4 de 7 de la tarda

 

-CASTELLAR, CALONGE, SANT PERE DE L'ARÇ, L'ASTOR  i GUÀRDIA PILOSA

Se celebra ocasionalment.

Càritas

QUÈ ES CARITAS
Càritas és l’entitat de l’Església que té com a objectiu promoure, orientar i coordinar l’acció caritativa de la comunitat parroquial, cap endins i cap enfora de la comunitat, amb la finalitat d’ajudar a la promoció humana i al desenvolupament integral de les persones, i això ho fa en els sectors socials més desfavorits.
Amb altres paraules: Càritas és l’acció organitzada a favor dels pobres, com a expressió de l’amor que la comunitat cristiana ha rebut de Jesucrist: “m’han enviat a portar la bona nova als pobres” (Lc 4,18).
 
OBJECTIUS
Càritas acull sense demora i dignament les persones que s’hi apropen cercant una ajuda per llurs necessitats i problemes.
Càritas també com a funció, en la mesura que pot, l’aspecte educatiu i orientatiu perquè les situacions no quedin de forma crònica, procurant la inserció laboral i que tothom pugui viure de forma autònoma i digna.
Procurar que la comunitat cristiana revifi el seu amor pels pobres i exclosos. Mantenir la sensibilitat i la creativitat amb personal que voluntàriament dedica hores a la tasca de Càritas.
La captació de recursos econòmics és una necessitat de Càritas. Compartir els béns és una expressió d’amor a la solidaritat i a la justícia.
 
COM HO PORTEM A TERME
L’acció caritativa ha crescut considerablement degut a la crisi que fa temps arrosseguem i que preveiem anem a pitjor
 
1.- Atenció als TRANSEÜNTS. Calaf, degut a l’estació de Renfe, hi baixen molts transeünts que viuen de pidolar d’aquí a allà; com que pugen al tren sense pagar bitllet, ‘interventor els fa baixar a la propera estació. La parròquia els fa un val per un entrepà i una beguda a consumir en un bar del poble. L’any 2009 es van atendre cap a 125 persones. Normalment demanen també diners per a continuar el viatge, aleshores és l’Ajuntament que els cita a l’estació del tren i els paga el bitllet del tren. Són gent que tenen aquest sistema de viure i altres que van d’aquí allà buscant treball i altres, Déu ho sap. 
 
2.- Atenció a RESIDENTS a Calaf. Diguem per endavant que no s’atenen només els immigrants sinó també gent de d’aquí el nostre país. És veritat que la gent del país tenen més possibilitat d’ajudar-se entre ells, familiars, amics... a més és un apartat que és totalment anònim i també hi ha molta solidaritat que desconeixem i cal agrair. Les peticions cada vegada van augmentant i se segueix aquest procés: a través de l’assistenta social es fa una valoració de tota la situació familiar, de treball, d’escolarització, de regulació d’ajudes oficials... perquè l’assistenta social, com a professional, pot demanar tot tipus de justificacions (declaració renda, hipoteques, rebuts de llum, lloguer, fulla de salaris o d’atur...). Es fa una valoració total de la situació procurant fer una escala de valors més peremptoris com són l’alimentació, l’escolarització dels fills, l’atenció mèdica, medicaments, higiene, habitatge... Hi ha altres serveis municipals de benestar social que també s’ofereixen com són l’alfabetització, relacions socials, tallers d’aprenentatge... que també són oberts a tothom. En aquest camp també càritas parroquial havia treballat molt.
 
3.- Tenint en compte com la “crisi”-“atur” va fent de les seves i sovint no es poden cobrir les necessitats primàries, Càritas Parroquial i Ajuntament estem muntant un BANC D’ALIMENTS. Som conscients que només amb l’alimentació no n’hi ha prou però mentre s’ajuda amb els aliments es pot anar equilibrant altres situacions que queden enrederides (llum, calefacció, hipoteca...). Així no es donen diners directament sinó amb material bàsic com és alimentació. A aquesta família (o persona) que se l’ajuda és continua fent un seguiment fins que ja pot ser autònoma altra vegada. És en qüestió d’aliments que Càritas parroquial actua directament. 
 
4.- Actualment hi ha un equip de 8 persones que van organitzant aquest BANC D’ALIMENTS. Aliments que arriben a través de campanya de recollida d’aliments, comerços que col·laboren voluntàriament, Banc d’Aliments de Catalunya i dels accedents de la Comunitat Europea. Donatius constants de la comunitat cristiana.
 
5.- Els aliments que s’aporten a una família són variats (amb dieta equilibrada), alguns productes són frescos (fruita, ous, llet, carn..) altres són més fàcils de tenir-ne al magatzem i que són els productes que es demanaran quan es facin campanyes de recollida d’aliments.
 
6.- L’acció caritativa és un camp delicat ja que no sempre és comprès de com es fa l’ajuda. També cal guardar anonimat. Després d’escoltar i valorar la situació, criem que s’ha d’ajudar i allargar la mà perquè es recuperi la situació d’esperança. Recordem la famosa frase de “Fa més feliç donar que rebre”, aquesta frase ja té prou missatge per uns i per altres. No es donen diners ni vals de compra a qui demana sinó, encara que no sigui gaire bonic, han de passar pel banc d’aliments a procurar-se el que se’ls ha assignat.

Catequesi

La catequesi és un procés d’iniciació en la fe, d’integració a la comunitat de creients en Crist ressuscitat.

És una tasca de tota la comunitat i que gràcies a l’acció de l’Esperit anem entenent, celebrant, vivint i testimoniant la descoberta del Crist que ens ha ensenyat com Déu ens estima.

Lògicament aquest procés i camí té un recorregut extern, ens hi hem de posar i esmerçar esforços, temps i persones. També un recorregut intern, com la meva vida va progressant en la fe, en compromís i en el creixement interior, estic content de viure en la fe.

COM HO INTENTEM FER

1.- En l’acció catequètica hi ajuntem totes les parròquies de l’entorn de Calaf (Aguilar, Castellar, Sant Pere de l’Arç, Calonge, Mirambell, Conill, La Guàrdia Pilosa, Pujalt, Sant Martí de Sesgueioles i Segur-l’Astor). Amb dos centres pel segon any de catequesi d’infants i joves confirmació, que són Sant Martí de Sesgueioles i Sant Jaume de Calaf.
 

2.- La CATEQUESI  D’ADULTS. Està centrada en les reunions de pares de totes les fases, especialment primer d’infants.

FORMACIÓ DE CATEQUISTES, periòdicament

TROBADA DE FORMACIÓ i DIÀLEG que es fa cada últim dissabte de mes al Casal a la Casa Felip de Calaf a dos quarts de cinc de la tarda.
 

3.- CATEQUESI DE JOVES-CONFIRMACIÓ. Se’n responsabilitzen 5 catequistes i el germà Jesús del casal la Salle. Es fan dos anys de catequesi tenint com a base el llibre “POSA’T EN EL CAMÍ”. La inscripció es fa a partir de 3r. d’ESO (com a punt de referència d’edat) i la Confirmació a 4rt d'ESO. A més aquest grup de joves desenvolupen una sèrie d’activitats solidàries tant per Nadal com en altres ocasions.
 

4.- CATEQUESI D’INFANTS. Els de primer any es desenvolupa la catequesi amb la total col·laboració i dedicació dels pares. Una reunió cada mes, dissabte a ¾ de 7; amb els pares es comenten els temes a explicar als fills durant el mes. Els infants, a la mateixa hora es reuneixen amb catequistes per fer alguna activitat catequètica, repassar el treball fet i preparar els cants per la missa.

S’acaba la missa amb participació de tota la catequesi, infants, joves, pares i comunitat habitual que ve a celebrar al dissabte a les 8 de la tarda.

Els de segon any de catequesi tenen sessió de catequesi cada dilluns a la tarda amb catequistes. El material que ens ajuda a fer aquest camí són unes fitxes a partir del catecisme “JESÚS ÉS EL SENYOR” que també ho són pels de primer de catequesi. Hi ha quatre reunions de pares que amb bona participació on es proposen temes d’educació i de testimoni cristià.
 

Hi ha poca gent que continuï després de la comunió. Alguns continuen assistint a les misses amb participació de la catequesi.

Amb grans interrogants però empesos per la força de l’Esperit, i agraïts, anem fent camí.

Matrimonis

Matrimonis que es celebren a les nostres parròquies

Baptismes

Exèquies

NOTA DE LA PARRÒQUIA DAVANT LA MORT D’UN FAMILIAR

Benvolguda família, Déu vos guard!

Primer de tot us acompanyo en el sentiment per la pèrdua del vostre familiar. Per aquest motiu us trobeu ara en un moment de trasbals ja que, a més de l’angoixa que això suposa, heu de fer cap a diferents diligències provocades per aquest fet dolorós.

Heu mostrat el desig de donar una significació cristiana al funeral i comiat del vostre familiar difunt. Us adreço aquestes ratlles amb l’única i exclusiva finalitat d’ajudar-vos a preparar la cerimònia del funeral a l’església d’acord amb la vostra sensibilitat religiosa i la que, en vida, tingué el vostre familiar

Sapigueu que hi ha dues propostes per a la Celebració. Us l’explico i després ja acordarem personalment l’opció triada.

A. Funeral sense eucaristia (sense missa) el que diem una Celebració de la Paraula, amb l’esquema següent: Introducció, lectures d’Escriptura, homilia, pregària universal, Parenostre, últimes pregàries i comiat. Amb cants adequats.Aquesta opció es farà sempre que el funeral s’hagi de fer en diumenge, en  festes de precepte, o bé el divendres sant o dissabte sant.

B. Funeral amb Celebració de la Missa que comporta tant la primera part dedicada a la Paraula com, la segona, l’Eucaristia, la Comunió i oracions de comiat. Amb cants adequats.

Voldria que escollíssiu amb tota llibertat qualsevol de les opcions. Repeteixo aprofito aquesta avinentesa per a donar-vos el meu sincer condol i tot el meu suport en aquests moments.

 

Mn. Joan Sanglas. Tel 93 869 85 40   /    606 078 125

Rector de les parròquies Aguilar de Segarra / Calaf / Calonge de Segarra / Castellar / Conill / La Guàrdia / Mirambell / Pujalt / Segur-L’Astor (Santuari de Puig de Ram) / Sant Martí de Sesgueioles /  Sant Pere de l’Arç.

 

Enllaços d intrès

 

Bisbat de Vic

C/ Santa Maria, 1 - 08500 VIC

T. 93 883 26 55

F. 93 889 43 89

www.bisbatvic.com

 

ARXIU i BIBLIOTECA EPISCOPAL

C/ Santa Maria 1  -  08500 VIC

Tel 93 889 44 32

abev@abev.net   www.abev.net

Horari: de dilluns a divendres de 16 a 20 h

Dissabtes de de 10 a 13 i de 16 a 20 h

 

 

Aguilar de Segarra

LA CELEBRACIÓ DE LA MISSA ÉS ELS DIUMENGES A LES 10 DEL MATÍ EXCEPTE EL SEGON CAP DE SETMANA DE CADA MES QUE SE CELEBRA EL DISSABTE A DOS QUARTS DE SET DE LA  TARDA.
 
LA CELEBRACIÓ DE LA MISSA ÉS ELS DIUMENGES A LES 10 DEL MATÍ
 
EXCEPTE EL SEGON CAP DE SETMANA DE CADA MES QUE SE CELEBRA EL DISSABTE A DOS QUARTS DE SET DE LA TARDA.
 
FESTA MAJOR: primer diumenge de setembre
 
En aquestes celebracions també hi participen els de la parròquia de Sant Miquel de Castellar. En aquests moments l’atén Mn. Joan Sanglas, que resideix a Calaf. A la rectoria hi viu la Paquita que atén a tothom qui es faci present en aquest preciós paratge.
 
SANT ANDREU D’AGUILAR DE SEGARRA
 
La parròquia de Sant Andreu d’Aguilar és molt antiga i l’església era situada al turó del castell, al costat del castell d’Aguilar. En el mateix indret, ara en runes, hi havia també la rectoria i el cementiri.
 
Aguilar és un poble que ha fet diversos assentaments amb el pas del temps i encara que té el seu origen en el turó del castell, la població ha anat formant diferents nuclis al pla sense perdre el seu caràcter de poblament disseminat.
 
Al peu del turó del castell, avui desaparegut, hi va créixer durant l’edat mitjana el nucli de Sant Miquel, vora l’antic camí que anava de Fonollosa a Calaf i amb l’església d’aquesta advocació a tocar del camí. L’església de Sant Miquel va tenir molt culte en èpoques passades i fins i tot havia disposat de cementiri.
 
A finals del segle XVIII, l’església de Sant Andreu està en mal estat i es demana al bisbe de fer una rectoria a Sant Miquel i passar la parròquia al pla. Aquesta demanda no es concedeix i finalment es torna a fer nova i més gran, l’església de Sant Andreu, a dalt del turó. Aquelles obres s’acaben el 1836.
 
Just al cap de cent anys, el 1936, l’església es destruïda per la Guerra Civil.
 
Després de la guerra, el 1943, es fa una església nova, al pla. Però ja no a Sant Miquel sinó al Pla de les Alzines de Cal Vila. Un lloc molt bonic i equidistant de tots els nuclis que s’havien anat fent: Sant Miquel, el Raval o l’Estació. S’hi va fer un temple neoromànic, obra de l’arquitecte barceloní Lluís Bonet i Garí, deixeble de Gaudí i arquitecte del temple de la Sagrada Família de Barcelona.
 
L’església es va consagrar per l’abril de 1949 i després es va fer la rectoria i es va acabar el campanar. Els rectors Mn. Josep Miquel i Mn. Agustí Juncadella i tot el poble d’Aguilar van fer possible la construcció d’aquest edifici, avui un dels més emblemàtics del municipi. El mestre d’obres va ser en Joan Muns i Soler.
El dia 24 de maig del 2009 es van celebrar els 60 anys de l’església nova. A la commemoració hi va assistir el Sr Jordi Bonet i Armengol, fill de l’arquitecte que va projectar el temple i també arquitecte de la Sagrada Família de Barcelona. (Aportació feta per Roser Parcerisas)
 
ALTRES CAPELLES
 
ERMITA DE SANT MIQUEL
Està situada al peu del puig on abans hi havia la parròquia. En aquesta capella s’hi celebra un cop l’any, que és el segon diumenge de maig. Es fa fira, missa, processó i benedicció del panet.
 
PARRÒQUIA DE SANT MIQUEL DE CASTELLAR
L’església parroquial està situada dalt del turó on hi ha el Castell. Actualment està molt abandonada excepte la teulada que es feu nova ja fa uns anys.
 
CAPELLA DE SANT ESTEVE
Ara es fa servir l’església parroquial, està situada al costat de la casa cal Ferrer Gros.
 
Se celebra la festa de Castellar el primer diumenge d’Agost, la missa es diu en una esplanada davant la capella de Sant Esteve; no hi falta la cantada de la Coral d’Aguilar i la benedicció dels panets i la coca. El dia 26 de desembre, festa del patró de la capella, també s’hi celebra una missa; com que fa fred, acabada la missa, els senyors de Cal Ferrer Gros ens conviden a un esmorzar i és el moment de fer-la petar llargament.
 
Per la festa de Tots Sants, es diu una missa al Cementiri de Castellar
 
CAPELLA DE SANTA MARGARITA DE CONALLONGA (EL VENDRELL)
És una capella de propietat particular però és de dimensions considerables i està amb bon estat de conservació. S’hi celebra la missa el tercer dissabte de juliol.

Sant Jaume de Calaf

Adreça: 
C/ Sant Jaume, 3 - 08280 CALAF

T. 93 869 85 40

parroquiacalaf@bisbatvic.com

triptic web.pdf

 

Calonge de Segarra

S’hi celebra la missa ocasionalment, però hi ha unes dates ben senyalades:

  • Dilluns de Pasqua: Festa gran, missa a les 12, benedicció i distribució del panellet
  • Primer diumenge d’octubre: Festa Major amb motiu de la Santa Fe i també del sector de Soler, missa a les 12
  • Tots Sants: pels volts d’aquesta festa se celebra la missa a la una del migdia i després es va al cementiri a fer una pregària pels difunts

Atent la parròquia el rector Mn. Joan Sanglas, que resideix a Calaf.
 

L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA FE DE CALONGE

L’Església de Santa Fe es troba dins l’antic terme del Castell de Calonge, d’on n’exercia les funcions parroquials. Si bé el castell ja el trobem documentat el 1010, la parròquia de Santa Fe apareix documentada, per primera vegada com a tal, en una llista de parròquies del bisbat de Vic que cal situar entre 1025 i 1050.

L’edifici és format per una nau principal orientada d’est a oest i creuada per una nau travessera o transsepte orientada de nord a sud. El creuer de les naus s’aixeca una cúpula de mitja taronja mitjançant trompes, i sobre d’ella s’aixeca un campanar més modern de planta octogonal. La nau principal es troba rematada per un absis quadrat i aquest es veu acompanyat per dues absidioles circulars adossades al transsepte. El seu interior mostra les naus cobertes per voltes de canó de mig punt i el mur nord de la nau principal presenta dues arcades de mig punt, segurament obertes al mur posteriorment per encabir-hi capelles. L’edifici original es troba il·luminat per dues finestres –actualmet obturades- adovellades amb arc de mig punt i situades al mur sud. Finestres similars també les trobem als frontals del transsepte i dels absis. El portal principal es troba a ponent, i és format per dos arcs de mig punt a manera d’arquivolta, tallat per una llinda que dóna lloc a un timpà buit amb una reixa de ferro moderna. A la mateixa façana hi trobem un ràfec a manera de trencaaigües, una fornícula i un finestral modern de forma octogonal. En reformes posteriors es van reaprofitar unes esteles funeràries antropomòrfiques per coronar el frontal. Al segle XVIII també s’obrí un nou portal -actualment en desús- a la façana del migdia. L’edifici és construït amb carreus mitjans i ben tallats. Els murs són llisos i sense decoració, a excepció d’uns carreus que mostren esculpit un rellotge de sol o un cérvol amb un floró i de les nombroses marques de picapedrer que hi trobem.

El conjunt de caràcter romànic tardà, malgrat les reformes posteriors (sobretot del segle XVIII), manté un caràcter d’unitat i destaca per les seves dimensions, solidesa i sobrietat, que confereixen una personalitat que el fan mereixedor d’una visita (Jordi Nadal, article publicat a l’Altiplà de Calaf)

 

EL PANALLET DE CALONGE

Una festa amb gran concurrència dels pobles veïns. La festa pot tenir els seus orígens en una prometença feta pel poble per tal de lliurar-se d’alguna greu epidèmia. Des de fa uns 70 anys aquesta festa és d’una popularitat remarcable.

Una notícia del segle XVII en Joan Dalmases, pagès del Mas de la Morera de Calonge, en un recull d’usos i costums de la parròquia, fet el 1845, ens la descriu de la següent manera: “ lo dilluns de Pasqua és costum d’anar a buscar lo Pàrroco i Ajuntament a la Rectoria i passar per fora – de l’església- per anar a missa, se li dóna aigua amb lo culler al entrar, i l’eixir, acabada la missa hi ha professó en tàlem per anar a beneir los panellets al muniment, i acabat a l’altar major es canten els goigs de Santa Fe; en dit dia se comença la missa major a dos quarts de dotze”.

 

SANTA FE

Segons la llegenda, és vers el 285 o 302-303, sota el regnat de Dioclecià, que es situa la vida i la passió de Santa Fe, celebrada el 6 d’octubre i que fou una de les santes més venerades, de l’edat mitjana. Està representada portant la palma dels màrtirs, però també unes graelles i una espasa, instruments del seu suplici.

Nascuda a Agen (França) i sortida d’una rica família gallo-romana, confiada a una dida cristiana que la presentà al bisbe de la vila. Aquest la batejà i li posà el nom de Fe. Era el temps en què, per reforçar la unitat d’un imperi molt gran, amenaçat per greus problemes militars i econòmics, amb els bàrbars assetjant les fronteres, els Emperadors romans apel·laven a la religió com a ajut del règim. Els cristians eren vistos com un focus de desordre i amenaça pel seu refús a reconèixer el caràcter diví del seu poder. Els Emperadors declararen contra ells terribles persecucions.

Dacià, el procònsol romà que governava l’Aquitània, perseguí els cristians, que havien d’escollir entre la condemna a mort o renegar de la fe. Arrestada quan tenia 12-15 anys, Fe oposà un refús sense defallir i afrontà la ira de Dacià. Perquè servís d’exemple, s’acarnissà sobre ella, fent-li sofrir diferents tortures: foc, oli bullent, assots, etc... Davant la multitud indignada, fou lligada a unes graelles de bronze, sota les quals s’encengué un foc de teies i carbons ardents. En aquest moment, un colom, després de posar-li sobre el cap la corona de la glòria, apagà les flames batent les ales, acompanyant el gest amb una rosada abundosa. Veient que la noia no havia sofert ni pel foc ni pels cops dels soldats, la gent meravellada afirmà públicament la seva fe en Jesucrist. Ferit en el seu orgull, Dacià féu decapitar els rebels juntament amb Fe. Els cadàvers foren abandonats públicament com era costum, i en fer-se de nit, sepultats secretament pels fidels.

Vers el 530, el bisbe St. Dulcide féu exhumar les restes i col·locar-les en una església (els fonaments de la qual foren descoberts  l’any 1875) situada fora de les muralles. Tingué una gran fama pels miracles que li foren atribuïts: retorn de la vista a cecs, guaricions de tota mena... Ràpidament, els pelegrins portaren riqueses i esplendor al monestir.

Vers l’any 860, els monjos benedictins de l’abadia de Conques, a Aveyron, mancats de relíquies per atreure els fidels, desitjaren apoderar-se de les restes glorioses de Santa Fe. Amb aquesta finalitat, enviaren a Agen un dels seus frares, Arismide, que s’integrà d’incògnit a la comunitat cristiana d’Agen. Guanyant-se poc a poc la confiança dels d’Agen, es trobà aviat que li confiaven la custòdia del tresor. Vers el 886, mentre es celebraven les festes de l’Epifania, deixat sol, pogué tranquil·lament trencar la tomba de Sta. Fe i empaquetar les precioses relíquies. La gent aïrada es llançà a la seva persecució, però no el pogué atrapar. Després d’un periple sembrat de peripècies, Arismide arribà a Conques on fou aclamat pels frares. Posaren l’objecte robat a l’església del monestir en ocasió d’una gran festa el 14 de febrer de 874. Després, el 940, per acollir la quantitat de pelegrins cada dia més nombrosa, Etienne, bisbe de Clermont, féu edificar una impressionant basílica. Però a l’hora de la celebració, fou impossible traslladar les restes i, angoixats per aquesta manifestació negativa del cel, els monjos feren construir un reliquiari cisellat d’or i de pedres precioses, que fou exposat a la mirada i a la veneració dels fidels.

Les relíquies de Sta. Fe, tan estimades pels d’Agen, són avui preciosament conservades a Conques, en una de les més belles esglésies romàniques, edificada entre el 1030 i el 1060. Després d’aquesta època, Sta. Fe només abandonà dues vegades el seu santuari, la darrera en motiu del 2000, quan fou exposada al Museu de Belles Arts d’Agen.
 

ENFESTA

S’hi celebra la missa el primer diumenge d’agost i el primera o segon dissabte de gener, “missa de la pedra o pedregada”

Enfesta és una sufragània de Sant Fe de Calonge de Segarra. Civilment, en canvi, està lligada a la Segarra clàssica i al Solsonès, des del 1833 és del municipi de la Molsosa i és província de Lleida.

Al segle XVII comprovem que la Molsosa, Enfesta i Prades són, dins la geografia del ducat de Cardona, batllius de la batllia de Torà.

L’antiga església que forma part del castell, així com el mateix castell estan en estat semiruïnós, tot i ser uns edificis interessants. Al fet d’estar a dalt del turó i en un lloc de difícil accés pels vehicles, fa que la seva restauració posi molts problemes. Per aquesta raó l’any 1982 es construí una petita capella ala falda del mateix poble.

La patrona del poble és Maria Assumpta. Les priores la tenen molt cuidada i cada diumenge, a la tarda, un grupet de persones s’hi reuneixen a pregar. Els goigs, malgrat no tenen música original, són molt antics i els cantem amb devoció.

I puig estau en lo Cel
Reyna de tots coronada
y sen de Anfesta advocada
nos empare vostre zel
feu que aquí pugam a Déu
darli tots adoració

 

SANTA MAGDALENA DEL SOLER

Fou sufragània de Calonge. Actualment aquesta capella està en ruïnes i des de la desamortització de Mendizábal va passar a particulars. Es conserva una imatge de Santa Magdalena que la venerem en la festa del primer diumenge d’octubre a Santa Fe de Calonge.

Sant Miquel de Castellar

N’és rector Mn. Joan Sanglas, que resideix a Calaf

L’església parroquial està situada dalt del turó on hi ha el Castell que, passant per eix transversal hi veiem una grua molt destacada que és per la reconstrucció del castell, de moment tot parat. Sant Miquel de Castellar molt aviat degué adquirir la categoria de parròquia, que conserva en l’actualitat. No degué passar a cap domini fora del que podien exercir els senyors del castell.

El lloc de Castellar  és documentat des del 983 (a l’acta de consagració del monestir de Sant Llorenç de Bagà) i l’església apareix citada al 1078 quan es fa una deixa a la parròquia.

L’edifici sofrí diferents transformacions ja al segle XII; més important fou la reforma que hom dugué a terme el segle XVIII, la qual desfigurà les possibles restes del temple primitiu; resten dempeus una bona part del campanar i algunes arcuacions cegues i algunes finetres geminades amb arcs de mig punt fets en petites dovelles aparedades.

Actualment està molt abandonada excepte la teulada que es feu nova ja fa uns anys. No s’hi fa culte ja que la majoria de feligresos van a Sant Andreu d’Aguilar.

 

CAPELLA DE SANT ESTEVE

Ara es fa servir l’església parroquial, està situada al costat de la casa cal Ferrer Gros.

Se celebra la festa de Castellar el primer diumenge d’Agost, la missa es diu en una esplanada davant la capella de Sant Esteve; no hi falta la cantada de la Coral d’Aguilar i la benedicció dels panets i la coca. El dia 26 de desembre, festa del patró de la capella, també s’hi celebra una missa; com que fa fred, acabada la missa, els senyors de Cal Ferrer Gros ens conviden a un esmorzar i és el moment de fer-la petar llargament.

Per la festa de Tots Sants, es diu una missa al Cementiri de Castellar
 

CAPELLA DE SANTA MARGARDIA DE CONALLONGA (VENDRELL)

És una capella de propitetat particular però és de dimensions considerables i està en bon estat de conservació. S'hi celebra la missa el tercer dissabte de juliol.

N'és rector Mn. Joan Sanglas, que resideix a Calaf.

Sant Vicenç de Conill

LA CELEBRACIÓ DE LA MISSA ÉS ELS DIUMENGES A LES 10 DEL MATÍ
EXCEPTE EL QUART CAP DE SETMANA DE CADA MES QUE SE CELEBRA EL DISSABTE A DOS QUARTS DE SET DE LA  TARDA.

 

FESTA MAJOR parroquial: (22 de gener) TERCER DIUMENGE DE GENER
FESTA MAJOR d’estiu:  SEGON DIUMENGE DE SETEMBRE


En aquests moments l’atén Mn. Joan Sanglas, que resideix a Calaf.

La parròquia de St. Vicenç de Conill està dins el terme municipal de Pujalt, situat al sector de ponent de l’altiplà de Calaf, al límit de la comarca de l’Anoia amb el de la Segarra i també al límit de la província de Barcelona i del bisbat de Vic. Conill dista 6 quilòmetres de Calaf, a 750 m. d’altitud, i se serveix pastoralment des de la parròquia de St. Jaume de Calaf.

El castell de Conill, documentat des del 1037, pertanyia a la família Cardona, que feu donació de terres del seu terme als monestirs de St. Pere de Casserres i sant Vicenç de Cardona. La seva història va molt unida al castell de Mirambell.

El poble de Conill, travessat per l’antiga carretera de Calaf a Cervera, ocupa un extrem d’una petita serra, mirant a les valls de Calonge i el serrat de Dusfort.

Conill té unes 15 cases i 60 habitants i manté un caire tradicional de petit nucli segarrenc de cases escalonades en un puig i amb l’església en el flanc del migdia.

El poble de Conill va néixer al redós del seu castell que tenia una capella, ara desapareguda, dedicada a santa Maria. L’antiga parroquia era al peu del castell i encara tenia culte el 1685, que anava a càrrec de l’hereu del Piquer.

A principis del segle XVII es construí l’església actual, dedicada a Sant Vicenç, que és un edifici allargassat, amb un campanaret de torre al seu final. Després algunes reformes en que es posà l'altar en un lateral, actualment i a partir de l'octubre del 2011 es va fer una notable millora enrejolant el terra, restituir l'altar antic, pintura adequada, restitució del baptisteri i nova il·luminació.

El 1654 es construí una petita capella dedicada a la mare de Déu del Roser (actualment rehabilitada amb unes pintures molt boniques), que encara es conserva però sense culte.

La parròquia i tot el poble va ser cedit a l'abat de la canònica de Sant Vicenç de Cardona, que n'era el senyor directe.

La Guàrdia Pilosa

S’HI CELEBRA UNA VEGADA L’ANY, PER LA FESTA MAJOR que és sempre, EL DIA DE PENTECOSTA

Per és una festa molt lluïda tant cívicament com també la missa es prepara tant bé com es pot i amb participació activa de tots els assistents.

Atén la parròquia el rector Mn. Joan Sanglas, que resideix a Calaf.

 

UNA MICA D’HISTÒRIA

En el municipi de Pujalt, dalt d’un turó prop de St. Martí de Sesgueioles, es troba aquest poble tant característic perquè està situat en un lloc privilegiat, amb una vista d’àmplia panoràmica albirant-se moltes de les comarques veïnes.

Com la majoria de pobles de la Segarra el poble neix sota la protecció del castell, avui pràcticament inexistent, el nom del qual va agafar el nom de : La Guàrdia Pilosa. El lloc ja es troba citat en el segle XI amb el nom de Guàrdia Pelosa, potser per estar en un lloc poc poblat i força desert.

Diferents amos devien tenir el castell, fins i tot passa a ser de domini reial amb Jaume I.  Llegim en el llibre de les Notes històriques de l’arxiu de Sant Martí: El 8 d’agost de 1379 lo rei d’Aragó Don Pere quart y son fill primogenit lo infant Don Joan vengueren a carta de gracia per preu de 2.500 florins lo terme de Sant Martí (junt amb lo de la Guardia Pelosa y lo de Veciana) a Joan de Monbui, militar que estava per governador en Cabo Càller de la isla de Cerdanya.

El 1392 és venut definitivament a Mateu de Calders, passant així a dependre de la Baronia de Segur.

Després devia anar seguint la història dels poblets de la comarca: L’any 1685 tenia 10 cases, que cent anys més tard es reduïren a 8, amb 49 habitants. Al 1860 n’hi havia 16. A partir del 1965 no hi quedà pràcticament cap feligrès. Però fou l’any 1975 es comença ocupar de nou. Actualment i, gràcies a gent que ha vingut de fora, el poble està molt ben arreglat i creix amb habitatges de segona residència. Hi ha un ambient cultural, sobretot musical, molt considerable.

Actualment aquest paisatge ha quedat envaït per unes torres o molins d’energia eòlica.

 

L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JAUME

Ja existia com a parròquia al segle XII, encara que l’església actual no conserva cap element visible de l’antiga església. L’actual es devia construir en els segles XVI i XVIII.

A l’interior conserva un retaule amb decoració abarrocada i de figures ingènues amb Sant Jaume (patró de la Parròquia) modern al bell mig. Precisament deu ser aquest que l’any 1939 es passà a l’església de Segur, però davant les protestes dels feligresos, el Rector es veié obligat de retornar-lo de nou a la Guàrdia.

No fa molt que, amb col·laboració de l’ajuntament de Pujalt s’ha fet la restauració exterior i el cementiri ha quedat totalment renovat.

Fins el 1935 hi hagué sacerdot resident i des d’aleshores en tingué cura el rector de Sant Martí de Sesgueioles

Mirambell

A SANT PERE DE MIRAMBELL S’HI CELEBRA DUES VEGADES A L’ANY:

-         Pels volts de SANT PERE
-         Pels volts de TOTS SANTS
-         S’hi fan tots els funerals

A SANTA MARIA DE DUSFORT S’HI CELEBRA UNA VEGADA A L’ANY, a les 9 del matí amb motiu de la Festa Major, que és L’ÚLTIM DIUMENGE DE JULIOL


Atén la parròquia el rector Mn. Joan Sanglas, que resideix a Calaf.

 

MIRAMBELL

Mirambell és un topònim que sorgeix de bell mirar, concepte que al·ludeix a la bona vista i l’ampli domini visual existent des del cim del castell de Mirambell.

Les primeres estructures del castell es construïren a les acaballes de segle X o principis del XI. Erigit inicialment pels vescomtes de Cardona, es mantingué al llarg de tota la seva història formant part de les propietats d’aquest llinatge. Entorn del castell tothom s’hi trobava més segur a canvi de pagar els tributs al senyor comte.

El  1039, a 12 calendes d’abril, Engúncia, vescomtessa d’Osona, féu testament i llegà unes terres situades al terme del castell de Mirambell al monestir de Sant Pere de Casserres (Osona), el temple que escollí com a lloc d’enterrament. Actualment en queda molt poca cosa d’aquest castell. Els seus carrers sinuosos i costeruts del Mirambell actual recorden el seu origen medieval.

 

L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE


L’actual és construïda el 1887 al costat del castell, ha substituït el temple originari. Edificada amb un estil auster, el portal presenta un arc rebaixat sobre el qual s’ha incrustat un nínxol que acull la imatge de Sant Pere.

Als peus del turó, al costat del camí, es troba l’església romànica originària de la població, al voltant de la qual s’ha construït el cementiri actual. Es tracta d’un edifici romànic, a desgrat de les reformes introduïdes, encara conserva la seva estructura bàsica intacta, malgrat s’hi ha adossat dues rengleres de nínxols. L’església és d’una sola nau, capçada vers llevant per un absis semicircular totalment llis. La nau és coberta amb una volta de canó de mig punt, mentre que l’absis, atesa la seva planta semicircular, admet una volta de quart d’esfera, ambdues fetes amb pedra. Hi ha dues capelles laterals poc profundes obertes, segurament, més tard.

 

SANTA MARIA DE DUSFORT O DURFORT

L’església és situada en un dels extrems del poble, que ressalta passat per l’eix transversal o per la carretera de Pon. Aquesta església es trobava dins l’antic terme de Fulia, que després s’anomena Durfort.

Inicialment tingués les funcions de parròquia, que aviat perdé i passà a ser sufragània de Mirambell. Depengué de la canònica de Sant Vicenç de Cardona per la donació dels seus senyors, els vescomtes de Cardona.

L'esglèsia està documentada per primera vegada el 1040, en què es consegrà l'esglèsia canònica de Sant Vicenç de Cardona. L'any 1331 el bisbe Galceran Sacosta, fill de Tavertet, visità aquell sector, però no aquesta esglèsia, ni posteriorment cap bisbe ho feum de la qual cosa es desprèn que ja havia passat a ser sufragània de Conill, situació que mantingués fins l'any 1878, que passà a dependre de la parròquia de Mirabell, com a sufagània.

L'edifici és d'origen romànic però modificat per remodeladcions posteriors que n'han alterat ostensilement l'estructura i l'aspecte formal. Es trata d'una única nau rectangular que actualment també inclou l'espai ocupat per l'absis, bandejat en renovar la capella. A l'interior hi ha un cor i dues capelles laterals que s'han inserit posteriorment. Però gràcies a molts esforços i sobretot dels veïns la conservació és molt bona. El cementiri està el redós de la capella.

Pujalt

LA CELEBRACIÓ DE LA MISSA ÉS ELS DIUMENGES A LA UNA DEL MIGDIA

EXCEPTE EL PRIMER CAP DE SETMANA DE CADA MES QUE SE CELEBRA EL DISSABTE A DOS QUARTS DE SET DE LA TARDA.

La missa se celebra a la Capella de la PURÍSSIMA, excepte el mes de juliol i agost que se celebra a la parroquial de SANT ANDREU.

FESTA MAJOR: TERCER DIUMENGE D’AGOST

També se celebra solemnement la festa de la Puríssima (8 de desembre), patrona de la capella on normalment celebrem els actes religiosos.

Atén la parròquia el rector Mn. Joan Sanglas, que resideix a Calaf.

 

PARROQUIAL DE SANT ANDREU

El temple parroquial

Construïda fora del recinte murat, està documentada des de la primera meitat del segle XI com a parroquial de Pug Alt. L'edifici ha estat molt transformat durant els segles XVIII i XIX i en resta ben poc de l'antiga fesomia romànica: es va suprimir l'absis, substituït per un presbiteri rectangular, es van obrir capelles laterals i es va alçar un campanar poligonal. Al segle XVIII es va tapiar l'antic portal situat a migdia i es va substituir per una porta adovellada al mur frontal. De l'antic portal se'n poden observar clarament les traces. L'església va ser cremada durant l’estiu de 1936 i rehabilitada durant l’any 1938 com a Hogar del Soldado. Actualment s’ha fet el teulat nou, refet amb lloses de pedra com era abans. Hi ha projecte de millorar el seu interior.

 

CAPELLA DE LA PURÍSSIMA

El campanar

El magnífic campanar de la capella de la Puríssima és en forma d’espadanya, un dels més grossos d’aquestes característiques i de forma gairebé triangular amb tres finestrals per les campanes que formen una simetria bastant artística. Al cim de tot hi ha dues campanes que en altre temps tocaven les hores, encara hi ha la torre del rellotge al seu costat.
 

La capella

Es construeix dins del mur del poble amb data de 1339. Consta d’una nau de pedra amb volta de punta d’ametlla, s’assembla més a una estructura romànica que gòtica o un gòtic rupestre. Té una finestra romànica al portal de baix i una porteta adovellada d’entrada a la sagristia, a més d’una finestra rodona a la façana i el portal d’entrada que ja anuncien el seu interior. La nau és molt austera i senzilla però les nobles pedres i el seu retaule barroc en fan una joia arquitectònica i d’art excepcional.
 

El retaule

La notícia més fiable de la construcció del retaule barroc se situa al 1638 i fou encarregat pel rector Antoni Rubió el 9 de desembre de 1632, però després s’atura l’obra a causa de la guerra dels Segadors i a la plaga de la llagosta. El poble es refà ràpidament i les obres de recuperació i policromia es reprenen aviat. El mateix retaule ens dóna les dates: el primer pis s’acaba el 1684 i es completà el 1685.

Pel juliol del 1936, la gent va mans i mànigues per salvar el retaule. Que si l’encarregat del centre cultural o que si quan anaven per cremar-lo els digueren que un veí s’estava morint i seria un enrenou... total que van tapar el retaule amb un tendal i va rebre menys del que podia haver passat. Aquesta capella va centre cultural de la base republicana instal·lada a Pujalt, on s’hi feien xerrades militars, civils, concerts i assaig de la banda militar. Hi va haver molta activitat i de qualitat.
 

La imatge de la Verge

Segons la tradició oral diu que fou trobada a  la “coma d’en Roig” (parada de sota el poble) cap al 1600, la imatge estava dipositada entre les branques d’un roser que va costar molt de fer desaparèixer, ja que la verge hi retornava cada cop que la treien, fins que se li va fer el retaule. La imatge és la verge dempeus amb el seu fill a braç esquerre que li atribueixen més com a mare de Déu del roser més que la Puríssima, que el nom titular de la capella.

Sembla que l’explicació està en la representació que hi ha sota la imatge de la verge on hi ha la representació de l’arbre de Jessè. L 'Arbre de Jessè és un motiu freqüent en l’art cristià entre el segle XII i XV: es tracta d'una simplificació excessiva de la de l’arbre genealògic de Jesús de Natzaret des de Josuè, pare del Rei David. Aquest arbre, en temps dels reis catòlics, significa Immaculada Concepció.

 

CAPELLA DE SANT PONÇ

Era l'antiga capella del castell de Pujalt, al costat del qual estava enclavada. Fa pocs anys es trobava en un estat ruïnós fins que va ser restaurada per alguns veïns del poble, fins a l'arrencada de la volta. Degué ser construïda al llarg del segle XII. Consta d'una nau capçada amb un absis semicircular més estret que la nau. La porta és de mig punt, amb dovelles estetes que formen un regruix a mode de guardapols. L'arc descansa sobre unes senzilles impostes.

 

CAPELLA DE SANT JOAN LES TORRES

L’extens municipi de Pujalt, situat a la frontera del bisbat, comptava des de molt antic amb un petit nucli o raval dit de les Torres, que surt esmentat des del 1329. La raó dàquest nom la desconeixem, però deu ser que hi havia hagut en el lloc una fortificació, sobretot quan, al principi del segle XI, el terme de Pujalt formava part de la Marca o frontera dels comtats de Berga-Serdanya. El raval de les Torres és a uns 4 km. cap a migdia de la vila de Pujalt, en un indret alterós i planer, des d’on es dominen els plans i petites valls de Sant Guim, Freixenet i altres petites parròquies arrabassades al bisbat de Vic el 1957.

És un lloc repartit encara entre boscos i conreus, que en el segle XIV devia ser molt més emboscat que ara, car els documents parlen sovunt de la capella de Sant Joan com a situada , o sigui, en el bosc. L’indret de les Torres o de Zestorres era ocupat el 1329 per alguns masos entre els quals destaquen els de Jordana, i el de Ces Valls. Avui dia, propers a la capella, hi ha encara les cases de Cerevall, que deu ésser l’antic Ces Valls, Terrats, Isidró i Pont, totes deshabitades, i, un xic més apartat, el mas Rubió, l’únic habitat, on guarden les claus de la capella. S’hi va directament des de Pujalt, per un camí poc transitable, i més còmodament des de Gàver, per fidels fessin a la capella. L’any següent els mateixos donats feien pactes i un debitori amb Berenguer Jordana de Zestorres.

Vers el 1428 es feu una reedificació de tota o part de la capella, potser arran dels trerratrèmols que aquells anys varen sotraguejar el país i que també es deixaren sentir poc o molt en aquesta comarca.

Des del segle XVI es troba que la capella era administrada per pagesos del voltant amb el títol de priors de la capella de Sant Joan, els quals tenien llibre propi per l’administració i havien de donar compte cada any al rector i al batlle de Pujalt.

El 1599 el bisbe Robuster féu cobrir la capella i adobar el campanar; la campana actual data encara d’aquella època. Consta que aleshores tenia ja terres propies, potser les mateixes que avui dia, i una casa per a l’ermità. El 1685 el bisbe Pasqual féu adobar de nou la teulada i reforçar les parets que amenaçaven ruïna. Tenia per aquest temps un cert caire de sufragània, car s’hi celebrava quasi setmanalment i posseïa fossar propi, al qual el bisbe féu posar una reixa el 1600 perquè no hi entressin els animals. Les visites pastorals continuen ocupant-se’n fins el segle passat, quan el bisbe Castanyer féu retirar una de les imatges de Sant Joan i arreglar les parets. Abans s’hi veneraven les imarges de Sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelusta.

La capella, coneguda a la comarca pels seus aplecs i devoció, és un cos rectangular de 8 x 4 metres, de bona pedra del país, que deu respondre a la reedificació del segle XV. La construcció d’una petita sagristia sota l’espadanya ha fet capgirar l’orientació i obrir un portal nou al costat del de l’antiga casa de l’ermità, que s’està enrunant.

St. Pere de l Arç

Actualment s’hi celebren dues misses:

-Per la FESTA MAJOR: segon diumenge de setembre

-Per TOTS SANTS, a una hora convinguda
 

N’és el rector Mn. Joan Sanglas, que resideix a Calaf
 

Església romànica de Sant Pere de l’Arç o Sant Pesselaç

Municipi de Calonge de Segarra

L’actual edifici del segle XII, però documentat des del 1038, és l’any 1147 que el bisbe de Vic la consagra però fins el 1331 no apareix la seva condició de parròquia. El 1457 tenia rector propi. En un document de rendes del priorat de Cardona al 1276, hi consta “un camp de Sent Pezelars”. Per tant ve de ben antic la deformació del nom del poble, al que tots anomenem Sant Pesselaç.

L’església és d’una única nau, capçat per un absis semicircular, amb decoració llombarda d’arcuacions cegues i lesenes extremadament curtes. Les reformes del segle XVIII comportaren la substitució de la primitiva volta, mentre que el 1886 s’alterà la porta d’accés. A la part de ponent, el campanar també és de factura moderna.

L’església està presidida pel retaule principal barroc dedicat sant Pere, realitzat el 1642 (segons apareix inscrit al mateix retaule) i policromat el 1649. La seva estructura és de fusta, tallada i recoberta de guix i cola, que posteriorment fou daurada i policromada. Està estructurat en tres pisos, dividits en cinc cossos i un coronament. Al primer nivell o sòcol, d’esquerra a dreta, hi trobem un relleu de sant Pere amb els seus atributs, les restes d’unes grans claus; a continuació trobem les escales que porten al manifestador amb el sagrari, i finalment un relleu de sant Pau sobre la porta que dóna accés a la sagristia. Al segon pis, trobem un primer relleu que representa el lliurament de les claus que Jesús fa a Sant Pere en presència dels apòstols, una fornícula amb una imatge moderna de sant Antoni Abat coronada per un petit relleu de l’Epifania, el manifestador, una altra fornícula amb una imatge moderna de Sant Isidre, culminada per un petit relleu de sant Roc i sant Sebastià acompanyats d’un àngel, i un plafó on es representa la vocació de Sant Pere, el qual es presenta agenollat davant Jesús amb un fons d’onades al fons. Al tercer pis trobem un relleu amb l’aparició de Jesús a sant Pere, amb unes grans torres i un campanar com a fons de l’escena; una altra fornícula buida, la imatge de sant Pere apòstol realitzada en època posterior al retaule; una altra fornícula sense cap escultura al seu interior, i un plafó amb una escena que representa el martiri de Sant Pere, quan es crucificat cap per avall. Al coronament destaca al cos central un relleu de la Crucifixió, amb el Pare etern flanquejat per sengles medallons amb les claus de sant Pere i unes branques d’arç.

En les columnes que separen els carrers centrals es llegeix la data de 1793, possiblement corresponent a l’any de la seva primera restauració.

A l’interior d’aquesta església també es conserva el retaule renaixentista de la Verge del Roser (1530-1560), de tres cossos amb pintures sobre taula i una imatge moderna de la Verge. L’altar del Sant Crist (1793) i el Sant Sebastià.

 

SANT MIQUEL DE L’ALENY, sufragània Sant Pesselaç

S’HI CELEBRA MISSA TRES VEGADES A L’ANY:

  • FESTA MAJOR, ÚLTIM DIUMENGE DE SETEMBRE
  • PELS  VOLTS DE TOTS SANTS
  • PER SANT SEBASTIÀ


La parròquia actual està formada per dos nuclis (Sant Pesselaç i Aleny) i unes quantes cases de pagès habitades. Aleny, que és sufragània de Sant Pere de l’Arç, té molt poca relació amb la parròquia, donat que sempre ha tingut església i cementiri propi i és molt més a prop de Calaf que de la mateixa parròquia.

L’església té per patró Sant Miquel, aquest arcàngel lluita amb el mal i el diable, com llegim, sobretot , en el llibre de l’Apocalipsi. Fa pensar que escolliren aquest patró per tal de deslliurar-los dels seus enemics. Molt possiblement aquesta capella quedava dins el recinte d’un castell. El primer document que ens parla d’Aleny està datat l’any 1077, que es fa donació a St. Vicenç de Cardona d’un mas que hi ha al terme del “castell d’Aleny, dins el terme de Manresa”

És curiós fer notar l’evolució de la transcripció del nom d’Aleny que té moltíssimes variants al llarg dels anys: Enno, Alegni, Alennium, Elenno, Elennio, Alein, Aleng, Aligno... Això vol dir que el nom d’Aleny surt en molts documents i pergamins de la canònica-colegiata de Cardona.

L’església actual pràcticament no té elements visibles de l’antiga església, però està neta i ben arreglada, gràcies al treball dels veïns i de l’ajuntament de Calonge de Segarra.

Segur - Astor

A SANTA MARIA DE SEGUR NO S’HI CELEBRA SINÓ QUE FA LES FUNCIONS PARROQUIALS L’ESGLÉSIA DE SANTUARI DE PUIG DE RAM

FESTA MAJOR: PRIMER DISSABTE DE SETEMBRE, a la una del migdia

i després, dinar de germanor.

A SANTA MAGDALENA DE L’ASTOR S’HI CELEBRA MÉS SOVINT (dissabtes o diumenges)

LA FESTA MAJOR ÉS L’ÚLTIM DIUMENGE D’AGOST, a la una

LA FESTA DE SANT JOAN DE VILAMAJOR SECELEBRA EL PRIMER DIUMENGE DE JUNY, també a la una del migdia.
 

Atén la parròquia el rector Mn. Joan Sanglas, que resideix a Calaf.

 

RESIDÈNCIA DELS GERMANS DE LA SALLE.

La finca anomenada “Mas Pereres” fou adquirida pels Germans de La Salle, destinada fins al 1970 a noviciat, més tard transformada com a casa de recés i acolliment de grups. Disposa de habitacions confortables, sales de reunió, capella i menjador. Inclou una cripta amb les restes dels germans martiritzats a tot Catalunya durant la guerra civil del 1936-39.

SEGUR-L’ASTOR

Aquesta parròquia té unes característiques molt curioses. La parròquia central és a Segur, municipi de Veciana, però on hi ha més culte i habitants és cap a ponent, al poble de l’Astor i Vilamajor que són municipi de Pujalt.
 

SEGUR

Segur és un petit poble que es va formant a finals de l’Alta Edat Mitjana, al costat del seu Castell i del qual en va prendre el nom (el nom de Segur vol dir plaça forta, lloc segur). Està situat al cim d’un turó a continuació de La guàrdia Pilosa i Sant Martí de Sesgueioles anant direcció a Sant Guim. Des d’aquí també es dominen unes vistes fantàstiques: Montserrat, Montseny, Pirineus... Té unes 15 cases i 19 masies (no totes ocupades però hi viuen unes 16 persones.

És famosa la Baronia de Segur des del començament, 1069, que en coneixem els noms del barons fins els nostres dies. El primer és Ramon Gudall que després fou en nom de Calders fins el 1724 que els noms són Copons d’Aguilar i el 1791 passen a ser-ne els Vilallonga fins els nostres dies.

La Sra. Montserrat Andreu Caballeria, que tenen casa parada a Segur, va fer un estudi molt exhaustiu i complet titulat Segur, un poble amb passat i futur. Gràcies.
 

L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA

L’església de Santa Maria de Segur es troba en l’antic terme del castell de Segur. Documentada des del segle XI. L’edifici actual, construït sobre les restes del temple primitiu, és edifici tardà que només es distingeix de les cases que l’envolten per un petit campanar. És fruit de diverses reformes realitzades al llarg dels segles moderns. La porta d’entrada, situada a ponent, té un portal abarrocat format per falses dovelles i sostingut per columnes, hi ha inscrita la data de 1868.

Les funcions parroquials de l’església es constaten en una llista de parròquies del bisbat de Vic data entre els anys 1025 i 1050, on figura l’església de Segur. La dependència de la canònica de Santa Maria de l’Estany li vingué per donació que l’any 1157 féu el bisbe de Vic, Pere de Redorta, a Santa Maria de l’Estany de l’església de Segur i les seves sufragànies.

També tenia una sufragània, actualment desapareguda, de Sant Jaume de Durban. Davant l’església de Segur hi havia el cementiri que l’any 1896 fou traslladat a tocar del santuari de Puig de Ram. Actualment l’església parroquial està molt abandonada i es fa servir el santuari de Puig de Ram com a lloc de culte.
 

SANTUARI DE PUIG DE RAM

ENTRE LA HISTÒRIA I LA TRADICIÓ

El santuari de Puig de Ram, junt amb la mares de Déu del Portal dels Prats de Rei són els dos únics santuaris de la mare de Déu d’aquí la nostra contrada de l’alta Segarra, o alta Anoia, el del Pinós ja ens queda al Solsonès. amb tot é s poc conegut pels habitants de la comarca, tot i ser un edifici força ben conservat i amb un interior agradable.

Està situat en un turó, en un lloc ventós, davant del poble de Segur, per fora és molt auster i només un petit campanar ens indica que és un edifici religiós.

L’edifici actual data del 1789 i l’interior fou arranjat el 1957 i ara ja li convé un bon repàs. De totes maneres ja devia existir una capella dedicada a la Mare de Déu. Els seus orígens i remodelacions van molt lligats a la baronia de Segur. 

Tal com diuen els goigs és una mare de Déu trobada i que trià el lloc actual per tal que s’edifiqués el santuari.

Només es troba a l’arxiu de Vic un llibre relacionat amb el santuari, és el dels administradors del santuari que posa els comptes des de l’any 1924 al 1920. Els ingressos del santuari eren almoines i blat i les despeses quedaven reduïdes als oficis de la festa amb músics, que se celebrava el dia de la Immaculada.

La finca del Barnic ha estat i està lligada al santuari. Una petita part entren a les rendes del santuari i la major part al bisbat de Vic.

LA IMATGE ACTUAL

És una petita talla, en pedra policromada, de poc menys de 30 cm. d’alçada. Porta un mantell sobre el seu vestit de senyora i una llarguíssima cabellera. A la mà dreta hi porta un ram, i a la mà esquerra subjecta el nen.

Encara que la imatge té uns tocs gòtics, segurament es tracta d’una imatge dels segles XVII o XVIII, o potser més tardana. És però una bella talla amb una expressió molt dolça. (Full de Calaf, 7 de març del 1999).
 

SANTA MAGADALENA DE L’ASTOR

Dins del municipi de Pujalt es troba el bonic poble de l’Astor. L’església que té per patrona Santa Magdalena. El poble està ben arreglat i l’església també, gràcies a l’ajuntament de Pujalt, area de caça de l’Astor i veïns.

Com la majoria de pobles són nomenats des de molt antic. L’any 1157 se’ns diu que ja depenia de la canònica de Santa Maria de l’Estany junt amb Segur. Va ser el bisbe de Vic, Pere de Redorta, amb consell dels canonges, que concedeix al monestir de Santa Maria de l’Estany l’església de Santa Maria de Segur, amb la seva capellania, i uneix a Segur les esglésies de l’Astor (“Auztor”), Vilamajor i Durban. Per tant segut ja ha estat sempre la parròquia i l’Astor i Sant Joan de Vilamajor n’han estat sufragànies.

D’aquests temps més antics es conserva la porta romànica, encara que potser està treta d’un altre lloc, igual que els arcs interiors que són més tardans. Al museu de Vic hi ha dues talles romàniques de fusta, dites Sant Cosme i Sant Damià, que consta que provenen de l’Astor, però hi ha certs dubtes de l’origen i de la representació d’aquests sants.

L’ESGLÉSIA ACTUAL

L’any 1520 es renova totalment l’església, deixant-la externament tal com és avui. L’any 1864, donat que a l’Astor hi havia un nucli important i tant l’Astor com Vilamajor estaven força allunyats de la parròquia de Segur, el bisbe de Vic donà permís per tal que el vicari de Segur tingui residència a l’Astor. És en aquest any que es construeix la rectoria. A l’arxiu de Sant Martí de Sesgueioles hi consten tots els papers d’aquest traspàs, ja que feren responsable de fer tot el pla del canvi a Mn. Domingo Montfort, fill de Calaf i rector, en aquells moments de Sant Martí.

El poble es comprometia a fer la casa per al mossèn i ajudar a la seva manutenció. Aquest compromís està signat pels propietaris d’aquell moment, que com consta eren: Isidre Carulla, Celdoni Janer, Ramon Botines, Benet Farrés, Josep Casamitjana, Joan Torrents, Josep Miquel, Francesc d’Assís Janer i Ramon Torrents. Actualment aquesta rectoria no pertany a la parròquia.

 

SANT JOAN DE VILAMAJOR

Aquesta església està situada dins el terme municipal de Pujalt en un petit agregat que es diu Vilamajor, prop de l’Astor. Depengué de la canònica de Santa Maria de l’Estany. El lloc i l’església es documenten per primera vegada l’any 1157 quan el bisbe de Vic, Pere Redorta, donà a la canònica de l’Estany l’església de Santa Maria de Segur amb les seves sufragànies, entre les quals figurava la de Vilamajor. Actualment és sufragània de l’Astor, com a simple capella.

L’edifici és una bonica construcció romànica del segles XII, amb volta de canó i contraforts a les parets laterals. La única nau d’uns deu metres de llargada, ampliada amb un absis ornat amb un fris d’arcuacions llombardes i, al centre una finestra doble esqueixada amb arc de mig punt adovellat. S’accedeix a l’interior a través d’una porta que dóna cap a ponent. El campanar és una simple espadanya de dues obertures en el mateix mur de ponent.

Des de fa uns anys la capella estava en un estat de semiabandó però, gràcies a l’interès de l’Ajuntament de Pujalt, el Dapartament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, dins del marc de les ajudes corresponents a l’u per cent de les grans obres, destinat a patrimoni cultural, s’ha rehabilitat del tot. S’ha tret el cementiri que hi havia adossat i se n’ha construït un de nou sota la placeta que rodeja l’església. Certament ha quedat un conjunt harmoniós que ajuda a valorar l’heretat dels nostres avantpassats.

St. Martí Sesgueioles

LA CELEBRACIÓ DE LA MISSA ÉS ELS DIUMENGES A LA UNA DEL MIGDIA

FESTA MAJOR: TERCER DIUMENGE D’AGOST

El dilluns de la festa Major se celebra missa a les 10 del matí a intenció de tots els fidels difunts

TAMBÉ EL DIA DE SANT MARTÍ, 11  de novembre. Missa a les dotze

LA CATEQUESI D’INFANTS I DE JOVES CONFIRMACIÓ ES FA EN AQUESTA PARRÒQUIA

Atén la parròquia el rector Mn. Joan Sanglas, que resideix a Calaf.

Comarca: Anoia -   Província: Barcelona  -  Altitud: 574 m.   -  Superfície: 3,8 Km2.  -  Habitants: 360

Sant Martí de Sesgueioles és un petit municipi de gran riquesa aqüífera subterrània situat en l'altiplà de Calaf. Una de les coses curioses és que la església i el campanar no estan al mateix lloc. Tenim un campanar sense església i una església sense campanar

NOTES HISTÒRIQUES DE L’ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DE SESGUIOLES

Escrites per Monsenyor Valentí Miserachs amb motiu de la benedicció de les campanes el dia 12 d’agost de 1962.

Orígens

“En la història del nostre poble coneixem l’existència de diverses esglésies parroquials. L’església estigué sempre en funció de l’emplaçament del poble. El nucli de població més antic estava situat al davant de l’actual cementiri, a l’altra banda del riu. Allí hi havia també l’església, la primitiva, Mn. Francesc Mirambell, rector de Sant Martí en el segle XVIII, fa ascendir l’antiguitat d’aquesta església als primers segles del cristianisme.

Quan en la invasió dels sarraïns, calgué fortificar-se, la gent s’afanyà a cercar la protecció de l’antic castell de Sant Martí situat al Puig o Tossal, construint cases al redós. D’aquesta manera el nucli primitiu queda esborrat. Aquest fenomen el podem enquadrar clarament en el segle XIII. En aquesta nova població els historiadors col·loquen l’església al cap d’amunt del Tossal.

Església vella

Quan els sarraïns foren expel·lits de la península, el poble de Sant Martí no sentí més necessitat de la protecció del castell i sentí, per contra, la necessitat de l’aigua. Per això el poble començà a estendre’s cap al riu. Fou aleshores quan es construí l’església vella, la del campanar. Fou començada l’any 1550. Era d’estil gòtic. La portada era “a la romana” de punt rodó, segons suposem. Al damunt de la porta es col·loca l’estàtua de Sant Miquel que encara avui la podem contemplar, per bé que mutilada, en la paret de l’església nova que dóna al carrer que pregué el nom de la imatge, carrer de Sant Miquel.

El campanar, el nostre bonic campanar, al qual s’adrecen avui les mirades, data del temps de la construcció de l’església amb la particularitat que era més baix que ara. A l’any 1708 el mestre de cases Joan Rainalt l’aixecà 29 pams, per bé que la contracta ja havia estat feta amb el mestre Marc Godier l’any 1692. La construcció costà 175 lliures, sense comptar material ni jornals. El poble treballà a joves desinteressadament com ho féu posteriorment i ho ha fet amb el mateix esperit en els nostres dies.

Església actual

Quan degut a la forta indústria de mantes, el poble passà d’un bot el riu i es formaren els nous carrers de Sant Miquel, Pont, Molí, Ciutadella, etc. s’imposà novament la necessitat d’una església nova en el punt més cèntric i que fos a l’ensems capaç d’una població en període de creixement. Aquesta l’actual església, monument de fe dels nostres avantpassats i orgull del nostre poble. El rector Mossèn Anton Maymir posà la primera pedra de la nova església l’any 1779. Fou acabada l’any 1783. Encara hom pot llegir a la façana aquesta inscripció: INCEP. MDCCLXXIX – CONCL. MDCCLXXXIII. Durant la construcció de l’església s’obtingué permís per aterrar l’església vella per tal d’aprofitar-ne la pedra. Fou un atemptat artístic imperdonable. D’aleshores ençà el campanar restà solitari, separat de l’església. Feia 72 anys que havia estat restaurat.

Les campanes

Fem una mica d’historial de joies amb que s’ha abillat el nostre campanar: de les campanes. A Sant Martí hi ha hagut campanes des de temps immemorials. El Mestre que féu el pressupost de restauració del campanar parla de la col·locació de dues campanes. D’aquestes campanes no n’hem trobat notícia més concreta.

En el segle XVIII trobem erigides a Sant Martí les confraries de  Sant Roc i de la Verge del Remei. Cada una de les confraries manà fer una campana. La campana de Sant Roc és la que ha estat col·locada fins ara a la banda del cementiri. copiem integrament la seva inscripció: “ SE FEU LA PRESENT CAMPANA EN CALAF LO ANY 1762 PER LA CONFRARIA DEL GLORIÓS SANT ROCH DE LA IGLESIA DE SANT MARTÍ DE SESGAYOLES ESENT PROMS I COMISSIONATS MIQUEL SANGRA I RAMON IGLESIAS”. En aquesta campana hi ha, de relleu, les figures de Sant Roc, Sant Miquel i Santa Calamanda.

La campana de la Verge del Remei és la que dóna a la banda de la via. Porta aquesta senzilla inscripció: “PREGAU PER NOSALTRES DEVOTS, NTRA. SRA. DEL REMEI. FETA LO ANY 1777.” Suposem que és també fabricada a Calaf car no hi manca la imatge de Santa Calamanda al costat de les de la Verge del Remei i de Sant Isidre.

Aquestes dues campanes se salvaren del daltabaix del 1936. Es perderen, en canvi, dues precioses campanes que la gent recorda encara amb nostàlgia: La cèlebre campana pagada pels senyors Grau de cal Roig, que pesava 500 quilos i l’altra, de la qual no hem pogut haver cap notícia concreta.

L’any 1940 es col·locà la campana que fins ara ha estat la grossa. Es fabricada per la casa Vda. Murua, de Vitòria, la mateixa que ha fornit les dues campanes noves. Porta aquesta inscripció:“ECHO PACIS ET AMORIS JESU OMNIUM PASTORIS(Eco de pau i d’amor de Jesús de tots Pastor) SAGAYOLAS, 1940 – SANCTE MARTINE, ORA PRO NOBIS”. Aquesta campana pesa aproximadament 300 quilos. Les de Sant Roc i de la Verge del Remei en fan cadascuna 200, aproximadament.

I, gràcies a Déu i a la generositat d’un fill preclar del nostre poble, hem de parlar de dues campanes que vindran a reparar amb escreix de les que perderen en temps de la revolta. La petita porta el nom de Margarida, Josefina i M. Àngels; pesa uns 450 quilos. La grossa es diu Dolors, M. Neus i Rosa M. Pesa uns 650 quilos. Ambdues porten aquesta inscripció: “DONACIÓ FETA A L’ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DE SASGAYOLAS PELS ESPOSOS I PADRINS MIQUEL VIDAL DRAGO I DOLORS BOTINES SERRA. ANY 1962.”

Acabem aquestes breus notes històriques amb el desig que la història de casa nostra sigui més coneguda. Avui hem parlat de les esglésies i campanes avui que, per la gràcia de Déu, podem cantar: BENEIU, SAGRATS BRONZES, EL SENYOR!”

CAPELLA DEL ROSER

A Sant Martí, com a tants indrets de Catalunya, es fundà en el segle XVII, començament de l’any 1647 la confraria del Roser. Era fruit de la devoció a la Mare de Déu d’aquell moment propagada sobretot pels frares dominics (els més propers eren els Cervera) que consistia a festejar la Mare de Déu cada primer diumenge de mes i en el res del rosari per part dels confrares, que podia ser-ho qualsevol feligrès.

Trobem ja en diversos testaments anteriors a aquesta data que es deixen diners pel bací de Ntra. Sra. del Roser, això vol dir que la devoció ja hi estava arrelada.

Seria per allà l’any 1670 que es construí la capella. Encara que no hem pogut trobar dades concretes, en els llibres parroquials, l’any 1671 es parla ja del “carrer de la capella”.

La capella és anomenada també com a Ntra. Sra. del Portal, ja que devia estar al costat d’una de les entrades al poble.

La capella i el posterior manteniment tenen molt a veure amb la família Dalmases, un dels grans comerciants del moment que vivia a Barcelona, encara que la família era originària de Sant Martí.

En efecte, el seu pare Llorens Dalmases havia nascut aquí. Es diu en el llibre de notes històriques de Sant Martí, escrit per Mn. Mirambell: “Lo referit Dn. Pau Dalmases, major, aumentant de dia en dia sa opulència, fundà un benefici simple baix la invocació de Ntra. Sra. del Roser en la capella de dit nom que està dintre de esta població de St. Martí”. Això era l’any 1674.

Foren aquest Dalmases que construïren el senyorial Palau Dalmases al carrer Montcada de Barcelona. L’any 1709 passa a ser família de la noblesa.

Aquell benefici consistia en uns rèdits d’un determinat capital a condició que el sacerdot beneficiari es comprometia a dir missa a la capella del Roser cada dia, a ensenyar doctrina cristiana i ensenyar a llegir i escriure a la joventut.

Es construí, per tant, l’església i els bisbes en posteriors visites pastorals a Sant Martí demanen que Pau Dalmases, fill, vagi proveint l’església del mobiliari i ornaments litúrgics que no devia tenir. Aparentment, però, donada la insistència repetida, fa pensar que aquesta rama dels Dalmases situada a Barcelona oblidarien fàcilment els seus orígens, venent més tard les seves propietats de Sant Martí i “inventant-se” un llinatge propi oriünd de Galícia.

L’any 1747 es renova la teulada, perquè l’aigua podia fer malbé la volta. També el bisbe mana aquest mateix any que es facin arrebossar les parets.

La capella és de planta rectangular d’uns 12 metres de llargada per 7 d’amplada, amb volta de pedra, amb un cor sostingut per dues senzilles mènsules de cares humanes.

La devoció a la Mare de Déu, i el res del rosari a la capella es mantingué durant aquest segle. Les priores cuidaven d’anar per les cases a captar pel manteniment de la capella.

La guerra del 1936, tot i que la capella va ser durant uns anys un economat, no li va fer canviar massa l’estructura. Només posteriorment s’hi col·locà l’actual altar que prové de l’altar del Sagrat Cor de l’església parroquial. (Full parroquial – 17 de novembre del 1999) 

CAPELLA DE SANT VALENTÍ DE VILALLONGA

A l’exterior del poble.

La devoció a Sant Valentí sembla néixer en aquestes nostres terres a finals del segle X, concretament al monestir de Sat. Benet de Bages, on hi havia les relíquies, que segons la llegenda un monjo d’aquest convent havia robat a Tolosa de França. També sembla que la seva popularitat va molt lligada al fet de ser el sant a qui es damnava sovint la seva ajuda en moments de sequera.

Salms AGPOLO

Salms per a ocasions

SALMS PER A DIVERSES OCASIONS

LLOANÇA

En general: 32,  46,  66,  91,  112,  116,  133,  134,  135,  144,  145,  146,  148,  149,  150.
Per la natura: 8,  18,  28,  64,  76,  92,  103,  148.
Per la història: 75,  80,  104,  106.
La llei: 1,  118.
A Déu Rei: 46,  92,  95,  96,  97,  98.

 

FESTES i TEMPS LITÚRGICS

Messiànics: 2,  44,  71,  88,  109,  117,  131.
Advent: 23,  84,  95,  97

Parusia: 10,  57,  74,  75,  81,  93,  95,  97
Nadal: 2,  84,  101,  102,  109.
Epifania: 23,  44,  71,  79,  92,  97,  131.
Passió: 21,  30,  34,  39,  54,  68,  87.
Resurrecció: 44,  56,  67,  103,  113,  114,  117,  125,  135.
Ascensió: 46,  56,  67.
Pentecosta: 28,  45,  47,  98,  103,  118,  145.
Església: 66,  83,  86,  121,  124,  132,  146 ,  147.
El temple:

Pelegrinatge: 67,  83,  121
Processó: 67,  99
Entrada: 14,  23,  94
Al temple: 45,  47,  56,  62,  120,  131
Sagraments: 4,  22,  61,  103
Benedicció: 66,  117,  133
Al matí: 5,  62,  89,  102,  142
A la nit: 3,  4,  90,  133,  140

 

PETICIÓ

Malaltia: 6,  37,  87,  101
Mort: 38,  87,  89,  142
Abandonament: 21
Acusació injusta: 5,  7,  16,  25,  34,  58,  68,  108
Calúmnia i mentida: 11,  27,  119
Persecució: 6,  9,  12,  34,  42,  53,  54,  55,  63,  69,  85,  139,  141
Desterrament: 41,  42,  78,  79,  125,  136
Pel poble:
Guerra i pau: 19,  20,  43,  59,  73,  76,  79,  82,  88,  146
Collites i prosperitat: 64,  147
Pels governants: 19,  20,  88,  100,  143
Pel Papa, els bisbes, els sacerdots: 19,  20,  60,  71,  131
Per la família: 126,  127,  132,  143

 

CONFIANÇA

3,  4,  9,  10,  15,  22,  26,  30,  33,  35,  38,  45,  55,  56,  61,  62,  70,  84,  90,

102,  107,  113,  120,  122,  124,  130

 

ACCIÓ DE GRÀCIES

En general: 39,  65,  106,  110,  114,  115,  123,  125,  128,  137
Per una victòria: 17,  117
Alliberament de la mort: 29,  40
Perdó del pecat: 31,  102

 

PENITÈNCIA

Déu acusa: 49,  51,  52,  80,  91
Examen: 14,  23

Confessió: 31,  37,  50,  105,  129

 

MEDITACIÓ

Per la llei: 18,  118
Bons i dolents: 1,  36,  72,  111
La vida humana: 8,  38,  48,  70,  89,  102,  138
La història: 77,  104,  105 

 

Full Parroquial

Pregàries

PPS

Crèdits

Continguts i Text:

Parròquia de Sant Jaume de Calaf

C/ Sant Jaume, 3

08280 CALAF

E-mail:  parroquiacalaf@bisbatvic.com 

Telèfon contacte: ( 34) 93 869 85 40

 

Coordinació del projecte i anàlisi de continguts:

Parròquia de Sant Jaume de Calaf

 

Disseny web i programació

Pc Calaf Informàtica SL

Francesc Macia, 1 (Baixos)

08280 Calaf

E-mail: jordi@pccalaf.com

Telèfon: 938 698 939

Avís Legal

Sant Sebastià

Adreça: 
C/ Sant Jaume, 3 - 08280 CALAF

T. 93 869 85 40

parroquiacalaf@bisbatvic.com

triptic web.pdf

 

ERMITA DE SANT SEBASTIÀ DE CALAF

 

· Aquesta muntanya abans era conegut amb el nom de Calafell i fou més tard que passa a ser conegut com a Sant Sebastià.

· Sant Sebastià fou un màrtir romà que morí assagetat cap a l’any 303 d. de C. La seva popularitat va créixer a partir de la pesta de l’any 680 amb la fama de ser protector contra aquesta malaltia.

· La pesta bubònica que sofrí el país entre els anys 1650-1654 fou molt virulenta, juntament amb la guerra dels Segadors fou d’unes conseqüències molt nefastes pel país. Aquesta i altres epidèmies es repeteixen cíclicament amb unes dificultats econòmiques extremes ja que a més hi sol fam i guerres. En el nostre poble de Calaf l’any 1651 va ser el moment en que la pesta va fer més estralls, afectant al 40% de la població.

· L’ermita de Sant Sebastià és el resultat d’un vot de poble per donar les gràcies al fet d’haver superat l’epidèmia del 1651, que si bé va ser molt dura també fou més breu que en altres llocs. L’any 1652 ja es fan les obres per edificar l’església i acaben a l’any 1694 però no es beneeix fins el 1698. Les obres de millora de la capella són del segle XX.

· L’any 1699 comença la tradició de pujar cada any, en peregrinació, el dia 1 de maig ininterrompudament (cosa que no sabem perquè es va escollir aquesta data fixa). Arribats a la capella se celebra la santa missa i els devots tenen el costum d’encendre espelmes i tocar la campana. Les visites, unes dues mil persones, duren tot el dia. Al llarg del temps van sortint escrits, goigs i altres devocions que són expressió de devoció i respecte envers al sant i a aquest lloc en concret.

Si el paratge agradable i les visites són moltes i variades, la visita a l'interior de la capella es pot fer els diumenges de 11 a 2 del matí. Us atendrà el Sr. Josep Morera.

HORARIS SETMANA SANTA

HORARIS